EL CONILL CASHMERE LOP

El conill Cashmere Lop o Belier de Cachemira va ser desenvolupat a partir de la cria de Holland Lops i l'Angora Anglès. Tenen les mateixes característiques externes que el Holland Lop, però el pèl llarg com l'Angora. 

Els Cashmere Lops són una versió de pèl llarg de belier nan. El seu pèl de més jove és suau i difícil de raspallar; i el pèl d'adult és més fàcil de mantenir però ha de ser revisat diàriament.

És un belier nan de talla mitjana, el seu pes entre 1,5 i 2,5 kg. El cos és curt i compacte i cobert de pèl llarg i sedós que requereix un raspallat diari per mantenir-lo en condicions. El pèl ha de ser dens amb molt de subpèl i pèls més llargs. 

També hi ha una versió petita del Belier de Cachemira amb un pes màxim d'1,5 kg i una versió gegant amb un pes mínim de 4,5 kg. Els colors més comuns són negre, blanc, blau,  xinxilla, sabre, punt del segell i cervatell.

Pot arribar a viure 5 anys o més, són els més actius pel matí i per la nit; dormen generalment durant el dia.

EL CONILL CHECKERED GIANT

Al 1904, un home anomenat Otto Reinhardt de Reinfalz (alemà), va encreuar un "Reinish Checker" amb un ''Giant Flandes''. D'aquí ve el seu nom de Checkered Giant. Els primers arribaren a Estats Units al 1910. 

El Checkered Giant és un conill bonic i gran amb marques úniques. Són especials per la seva personalitat única i el seu temperament. En general, les femelles són millors mascotes perquè no tenen el típic comportament territorial dels mascles; però per suposat hi ha excepcions. També són conills que maduren lentament, tardaran bastant en ser madurs sexualment. La mitjana d'esperança de vida d'un Checkered Giant és de 8 anys amb cura i una bona criança.

L'estàndard del Checkered Giant suggereix un pes ideal de 5 kg per als mascles i 5,5 kg per a les femelles, però moltes Checkered Giant són significativament més grans, pesant uns 7 kg. Els Checkered Giant dels Estats Units són una mica diferents als europeus; els americans han criat al Checkered Giant per a ser el més esvelt  com la llebre belga, mentre que els europeus l'han criat per a que sigui el més gran i pesat.

La seva esquena ha de ser arquejada, les orelles són llargues i s'han d'apreciar les marques distintives de la raça. Tenen una taca amb forma de papallona al nas, cercles al voltant dels ulls, taques a les galtes, orelles fosques i marques al llarg de l'esquena i dels costats. Les marques poden ser blaves o negres, que són les úniques varietats per el Checkered Giant. Les marques són clares i fàcils de veure, el que implica que té el pèl curt. La resta del cos només potser blanca. 

EL CONILL LIONHEAD

Hi ha hagut diferents teories sobre l'origen del Lionhead. Es creu que el precursor del Lionhead es remunta dècades abans de lo que es creia. Una altra creença diu que es va originar a Bèlgica una camada de conills que va ser el resultat entre un Swiss Fox i un Belgian Dwarf. Després, altres rases nanes de pèl llarg van ser incluides en l'encreuament. Algunes fonts apunten al Jersey Wooly. Més tard, la raça arribà a Anglaterra on es va continuar amb els numerosos encreuaments que finalment originaren el Lionhead europeu.

El Lionhead és un animalet simpàtic al qui li agrada la presencia de les persones. Són fàcils de cuidar i arriben a ser grandioses mascotes. Molts tenen el cop recobert de llana de catxaps, alguns semblen Angores. Cap a les 6-7 setmanes, només quedarà pèl al voltant del cap com les cabelleres que tenen els lleons, que és lo que caracteritzarà en aquest conillet.

Els colors del Lionhead s'agrupen en families, aquestes són:
Self (sòlids): Black (negre), Blue (blau), Xocolata, Lilac (lila), Tortoise (tortuga), Ruby Eye White (albí) i Blue Eyed White (blanc d'ulls blaus).

EL CONILL ANGORA

El conill Angora és un animal curiós pel seu aspecte a "peluix".

Es creu que té origen de Turquia, i posteriorment a la Europa Mediterrània, primer a França i després a Anglaterra, va ser millora't. Es possible que el seu nom provingui de la seva semblança al gat d'Angora; tot i això es tracta d'una raça molt antiga, de principis del segle XVIII encara que no va ser reconeguda com a raça fins el final del segle XIX.

Una de les característiques que més destaca en aquesta varietat de conill és que el seu pèl és l'únic explotat a nivell mundial.

Per una altra part, el seu caràcter extremadament mans el fa un animal adorable de companyia. 

Les úniques coses que hem de tenir en compte a diferència de les altres rases és que:

- raspallar-lo més de 2 o 3 cops per setmana
- esquilar-lo cada 90 dies, perquè sinó el conill semblarà una boleta amb nas i boca.

- una gàbia ben gran

Segons el seu color, mida i pèl n'hi ha 4 tipus:

- L'Angora Anglès: pèl pesat a les orelles, a la cara i als peus. De les quatre, és la varietat més petita i arriba a pesar entre 2,5 kg i 4 kg a la edat madura. És un conill rodó i suau.
- L'Angora Francès: cara i orelles llises. S'assembla a un conill normal. Té gran part del pèl com a protector. El seu cos és de longitud mitjana amb forma d'oval i el seu pes a la edat madura varia entre els 4 i 5 kg.
- L'Angora Gegant: és completament blanc. És considerat un angora híbrid. Aquest tipus de conill non muda i no ha de ser esquilat. És el més gran de les 4 varietats i el seu pes a la maduresa és de 4,5 a 6 kg.
-L'Angora Satén: es caracteritza per la brillantor del seu pèl, que és absolutament suau i el peu ideal a la maduresa és de 4 kg.

EL CONILL THRIANTA

El conill Thrianta presenta el color més taronja que es pot veure en un conill. Pesa al voltant dels 2,5 kg. 

La raça va ser desenvolupada per una criadora anomenada Andrea, de Assen, Holanda. L'objectiu d'Andrea era criar Tans, Havanas i English Spots per produir una raça de conill totalment taronja. Va ser reconegut al 1940, poc després de que la segona Guerra Mundial arribés a Holanda. Després de la guerra es va perdre l'interès per aquesta raça a Holanda, i va ser regalada a un segon pla. Un criador alemà, Bennack, va crear una raça similar anomenada Sachsengold o Karlsbader Goldloh, per aconseguir el seu objectiu, Bennack va ajuntar el Tan, l'Havana, l'Harlequin, el Silver, el Chinchilla i el New Zealand vermell. Aquest conill s'assemblava molt més al actual Thrianta, però el color no era tan intens. Per millorar el color del Sachsengold, Kissner, un criador alemà, va importar l'últim dels Thrianta de Holanda, que va encreuar amb el Sachsengold. A finals dels 60, els holandesos van importar conills Sachsengold de Kissner i aquests van ser reconeguts com l'estàndard al 1971. La raça va ser nombrada Thrianta al 1979 com homenatge a Andrea.

EL CONILL HOLANDÈS

El conill holandès no és un conill nan però és molt petit. Probablement és el més popular de les rases petites. Aquest conill, és una molt bona mascota per la seva personalitat fàcil i la seva mida petita.

Va ser introduït a Anglaterra des d'Holanda el 1864. És una de les rases més antigues domesticades de conills. Són criats com a mascota.

Un Holandès adult pesa uns 2 kg. Són fàcilment identificables per la seva marca blanca a la cara i al voltant de la part superior del cos. 

El negre és el color més popular per l'Holandès, però també n'hi ha d'altres com el blau, el marró xocolata, el tortuga, el gris acer, el gris pàl·lid, el marró grisenc o el groc.

El pèl d'aquesta raça és dens, curt i llustrós. Les orelles tenen bastant pèl.

EL CONILL

El conill és un mamífer herbívor que necessita corre i moure's i pot viure fins a més de vuit anys.  Hi ha diferents rases de conills i segons el tipus pot pesar més, tenir una mida més gran o més petita, uns colors més característics... alguns exemples són: el conill Holandès, el conill Thrianta el conill Angora, el conill Lionhead (cap de lleó), el conill Checkered Giant i el conill Cashmere Lop; tot i que n'hi ha d'altres; més rases de conills aquí: http://paradisanimal.foroactivo.com/t1-razas-de-conejo

En general són petits animals que no arriben al mig metre i pesen:

- els conills de pura raça pesen de 0,7 kg a 1,5 kg.

- els conills belier (els d'orelles caigudes) poden arribar a pesar 7 kg.

- els conills silvestres pesen d'1 a 2 quilos.

Es reprodueixen molt ràpid, la femella dona llum varis cops a l'any i  en cada camada poden tenir unes 7 cries.